Desxifrant el càncer de mama

El càncer, un dels grans mals del nostre segle. Podem evitar gran nombre d'enfermetats amb vacunes, o lluitar eficientment contra infeccions bacterianes, i són poques les malalties que ens terroritzen dia a dia. Però el càncer es una amenaça diaria. Tots tenim un familiar que ha mort de càncer. Sovint és sinònim de mort, de patiment, de desgràcia. És clar que molts, se n'han sortit, però el seu diagnòstic és un gran cop emocional que suposa el principi d'una gran batalla.

El càncer de mama és un dels més abundants, i entendre la seva biologia i la seva bioquímica no és fàcil. El propòsit d'aquest escrit és intentar fer més entenedor la feina que s'amaga darrera de la consulta del metge, i de la recerca científica que busca entendre els mecanismes d'aquest cancer per poder combatre'l.

Un punt característic de qualsevol càncer es el mal funcionament de certs gens. Amb això entenem que la seva regulació no és la que hauria de ser, que s'expresen quan no haurien, o no s'expresen quan haurien, o bé, que el DNA del gen ha patit una mutació i la proteina resultant no fa el que hauria de fer, o ho ha de forma descontrolada. Pel procés complert d'un cancer es calcula que milers de gens funcionen de forma desregulada.

Un càncer prové de qualsevol cèl.lula del nostre cos, posem per exemple de la glàndula mamària, la qual prolifera de forma descontrolada, entenent que es divideix quan no ho hauria de fer, o no es mor quan ho hauria de fer, i pertant pot seguir dividint-se. Al dividir-se va formant una massa, una protuberància, un tumor. Mentre que la protuberància es mantingui en una unitat parlem de tumor, però si cèl.lules de la protuberancia s'escapen invadint els teixits del voltant, o entra al flux sanguini o limfàtic, i s'estableix en noves zones del cos, parlen de càncer o tumor metastàtic.

Normalment un cancer donat sol establir metàstasis en els mateixos llocs. Per exemple, els tumors de mama s'estableixen típicament als nòduls limfatics de l'aixella, als pulmons, als òssos, al fetge i al cervell.

Cal entendre que el tumor, sigui primari o metàstasic sovint és comporta com un nou òrgan. Al creixer, el centre del tumor es queda sense nutrient i sense oxigen, ja que aquests no poden difondre facilment per la massa del tumor. També produeix residuos cel.lulars que no pot eliminar fora del tumor. Si el tumor segueix el seu desenvolupament, com qualsevol altre òrgan, estimulara als vassos sanguinis a irrigar les interioritats del tumor, i permetent aquest continuar creixent, i facilitant la metàstasis.

Donat a que les cèl.lules del tumor pertànyen al propi cos, i que són de dificil diferenciament, per poder combatre les cèl.lules del tumor cal primer apendre a diferenciar-les. Segons el tipus de desregulació que pateixin, o del tipus cel.lular inicial d'on s'han originat, donarà gran quantitat variabilitat en el tipus de cèl.lula tumoral que no ajudarà a la seva identificació, cal primer, intentar clasificar els tipus de cancer de mama, per poder, segons un tipus o un altre, combatre's d'una manera o un altre afectant al mínim la resta de cèl.lules que sí fan bé la seva tasca.

Analitzant centernars de gens, les cèl.lules tumorals de càncer de mama s'han clasificat en cinc grups, que són: 1) luminal A, 2) luminal B, 3) HER2, 4) semblant a teixit normal, i 5) basal.
Cadescun d'aquest cancers expresent un tipus o un altre de proteines que les diferencian del teixit normal, i entre elles. Això permet, per exemple fer un tractament basat en anticossos que reconeguin aquesta proteina en especial.

Els cancer classificats com Luminal (A i B) expresen el receptor de l'estrògen (conegut com ER) i/o de la progesterona (PR) de forma més elevada.  Els estrogens i la progesterona són hormones, per tant l'estimulació hormonal estimulara aquests tumors a crèixer. A més les luminal B també expresen un altre receptor, el HER2, que respon a un factor de creixement.  No cal confondre el luminal B amb el tipus HER2, que també expressa HER2, però no expressa ER ni PR. La classificació basal i la semblant al teixit normal no expressen anormalment ni ER, ni HER2, ni PR.

D'aquesta manera, es poden classificar les cèl.lules dels tumors de mama com ER+/- i/o HER2+/- . Així, les luminal A serien ER+/Her2-; les luminal B ER+/HER2+,  les HER2, ER-/HER+, i la resta (també coneguts com triple negatius)  ER-/PR-/HER2-. Sovint veurem aquesta terminologia quan es parla de càncer de mama.

Els cancers luminal també fan referència a que s'originen al lumen del conducte de les glàndules mamàries per on circularia la llet materna (càncers ductals). En contrast dels cancers lobulars, que es formen als lòbuls de les glàndules mamàries.

Els càncers HER2+ es poden tractar amb Trastuzumab (tambe anomenat Herceptin ) que és un anticòs contra el receptor HER2+, el qual és necessari pel creixement del càncer, i pertant bloquejant el receptor es bloqueja el ritme de creixement del càncer.

En resum, després de la detecció d'un tumor, el coneixer quins marcadors moleculars tenen les cèl.lules tumorals, ajudaran a escollir el millor tractament. Encara però no es disposen de tractaments per tots els tipus de càncer, i els efectes secondaris són per tots ben coneguts. Es una llarga lluita, en que anem avançant poquet a poquet.