Cancers amb denominació d'origen.

En l'entrada anterior parlavem del càncer de mama. De fet sovint parlem dels cancers depenent del seu origen o de la seva localització actual, i d'aquesta manera podem distingir mes de 200 tipus de càncers. Parlem de cancers primaris als tumors o cèl.lules tumorals que es mantenen a la localització d'origen. Si aquests càncers s'extenen a noves localitats parlem de metàstasis.  Els teixits origen defineixen la genètica del càncer i les modificacions epigenètiques degut a les cèl.lules del voltant. És important conèixer l'origen d'un càncer metastàtic, perquè del seu origen dependrà el seu tractament. Per això, es frustrant que un 5% dels càncers metastàtics de caràcter avançat no s'els hi coneix el seu origen.  En la majoria d'ells es descobreix el tumor primari un cop es massa tard, en l'autòpsia i solen ser cancers d'origen glandular (adenocarcinomes).

Un exemple de la importancia de coneixer l'origen del càncer és en la majoría de cancers de mama, on expressen elevats nivells del receptor d'estrogens (una hormona femenina). El seu creixement es troba condicionat per estrogens, els quals són principalment secretats pels ovaris i en menor quantitats en el teixit adipós. Aquest tipus de càncer de mama es classifica com ER+ (per Receptor d'Estrogens, en anglès). La teràpia per aquests tipus de càncers serà la de suprimir la producció d'estrogens pel cos (amb drogues com letrozole o exemestane).  Obviament, la supressió d'estrogens no te efecte en altres tipus de càncer on no expressen l'ER. Una droga usada en cancers ER+, és el Tamoxifen. Actua bloquejant els receptors d'estrogen cèl.lules mamàries, i així bloquejant el creixement de cèl.lules canceroses provinent d'aaquest teixit.  Molt interesant és el fet de que en altres teixits no actua com a anti-estrògen, sino que pot activar els receptors, essent una droga molt específica per cancers de mama ER+. Si aquesta teràpia falla, existeixen altres anti-estrògens més generalitzats, com el fulvestrant. Aquest però afectarà no només teixits mamaris, però també daltres. En dones pre-menopausiques, part del tractament també es contempla l'estirpació dels ovaris, eliminant així la principal font d'estrogens.

De vegades el tractament de supressió hormonal funciona bé, però en alguns casos el càncer retorna, i aquesta vegada es mostra resistent al tractament. La resistència dels cancers sol donar-se per selecció de poblacions de cèl.lules canceroses amb mutacions a genes que, per exemple, en el cas de resistencia a la supresio hormonal, muta el receptor d'estrogen per fer-lo actiu inclòs en absència a l'estrògen.  En altres cancers amb tractaments aparentment exitosos, també s'observen recurrencies del càncer, sovint deguts a mutacions de genes dianes a la teràpia (vegisper example KRAS-G12C).