Càncer: Terrorisme o Corrupció

Sovint ens agrada fer paral.lelismes entre fenòmens que s'escapen de la nostre escala amb coses cotidianes per tal d'intentar entendre-les millor. Desde que l'home viu en societat ha hagut de desenvolupar un conjunt de normes per que el grup social tiri endevant. El que passa es que les normes mai son justes per a tothom, o no tothom hi està d'acord. El sistema democràtic intenta contentar a la majoria, i de moment és el model que millor ha funcionat. Té inconvenients, és clar. De vegades el que la majoria decideix pot no ser el millor pel conjunt de la societat. Tampoc els sistemes democràtics actuals permeten escollir qualsevol cosa, sovint van empaquetades en conjunt de regles, fent impossible agafar unes d'un programa i altres d'un altre. Però de fet, aquests inconvenients són minucies amb l'aparició de dos grans fonts d'inestabilitat social. El primer, el terrorisme. Agafem el concepte el més ampli possible. En general, grups contraris al sistema de regles actuals, que volen imposar el seu sistema usant la violència. Son grups que actuen d'amagat, i que si son descoberts, son neutralitzats pel sistema de defensa de la societat. El segon, la corrupció. Grups de la societat, generalment en posicions de poder, que ambicionen cada vegada més riqueses, poder, o qualsevol cosa que els afalagui. Ambdos son letals per la bona salud de la societat. 

En un sistema viu, pensem en un mamífer, pensem en l'home; una infecció vírica, o bacteriana, podria ser comparada amb un atac terrorista. Una força externa, aliena a les lleis que governen el cos humà, intenta apoderar-se dels recursos del cos. El cos té sistemes de defensa, el sistema immunitari actua com a cos policial, al descobrir l'existència d'intrusos, disparara totes les alarmes del cos, i la zona infectada quedarà invadida per tota clase de cèl.lules policies que intentaran eliminar l'agent terrorista.

Les cèl.lules de la defensa estan disenyades per reconèixer qualsevol substància aliena al cos. Per tant el terrorista haurà dintentar passar d'amagat, i portar armes per combatre a la policia. Moltes bacteries porten toxines. Aquestes toxines són armes de destrucció massiva. El virus de la SIDA va camuflat, s'amaga darrera una coberta feta de la pell de cèl.lules policia. Les cèl.lules policia, principalment els limfòcits, tenen un sistema de detecció d'intrusos molt eficient. Cada limfocit produeix un tipus d'anticòs diferent. Hi han milions de combinacions diferents. L'anticòs es una proteïna que s'uneix amb molta afinitat a una sola estructura concreta. Així, els limfòcits fabriquen la seva combinació concreta, i es dedica a pasejar pel cos, durant un periode de maduració, podriem dir d'entrenament del policia. Si l'anticòs del limfòcit reconeix una estructura pròpia durant aquest periode de maduració, l'anticòs és eliminat. Sinó, és llicenciat, i passa a formar part del cos de policies. Si en el seu anticos s'uneix a alguna cosa, voldrà dir que és un enemic, ja que si fos part del seu cos, hagués estat eliminat durant l'entrenament. Quan reconeix a l'enemic, el limfocit es divideix moltíssimes vegades, produint alhora molts policies amb el mateix tipus d'anticòs. Amb la qual cosa, milers i milers de limfòcits amb el mateix anticòs es passejaran pel cos, amb la qual cosa la bacteria reconeguda ho tindrà molt magre per poder-se amagar sota tanta vigilància.

Una cèl.lula tumoral és diferent. És més aviat un corrupte. Pertany a la pròpia societat, i abans de ser corrupte, complia estrictament les regles de la societat. Però per motius varis, deixa de treballar pel cos, treballant pel seu propi interès. Consumirà totes les reserves possibles per ell mateix. Es dividirà descontroladament augmentant el seu ego com individu en detriment de la societat, del cos. I si li peta, anirà a zones del cos on no hauria d'estar.  Ara la policia ho té molt difícil. Durant el periode d'entrenament la cèl.lula corrupte, era un bon jan, i els limfòcits que portaven l'anticòs contra ell van ser eliminats. I ara no hi ha policies que el reconeixin com a corrupte. Amb la qual cosa no només li posaràn pegues, sinó que si demana més recursos, altres companys aniran al seu auxili.

No està, però, tot perdut. Un corrupte també pot ser agafat per la policia. És més dificil ser reconegut que un terrorista, però és possible. La pot cagar, i fer coses que no faria cap company legal. Si un polític comença a comprar coses de gran valor, a rebosar riqueses que no tenia abans de ser polític, pot ser sospitós de corrupció. Si una cèl.lula comença a produir proteïnes que no hauria de produir, per poder creixer més rapidament, si per avaricia fa proteines molt ràpidament i en fa de defectuoses per la presa, es troba en llocs on mai mai hi hauria de ser, pot ser que sigui descobert per un policia que portés anticòsos contra aquestes proteïnes malformades, o que només passes per aquests llocs prohibits durant la maduració, i no fos per això eliminada durant l'entrenament.

A més de la pròpia lluita del cos contra el càncer, l'home ha desenvolupat certa intel.ligència, i hem desenvolupat estratègies per ajudar al cos contra el càncer. La cirurgia es la primera opció. Extirpar el càncer fent ús del bisturí. Si les cèl.lules coruptes ja havien fugit cap a nous indrets,  o si no fos possible extirpar el tumor per estar en un orgà vital, o de molt dificil accés, es pot usar la radioteràpia i la quimioteràpia. Aquests tractaments el que fan és matar a tot aquell que intenti dividir-se de forma descontrolada. Però en el cos també hi han cèl.lules molt legals que per fer la seva feina han de dividir-se de forma molt activa. I d'aquí els efectes secondaris. Tot i així s'intenta dirigir tant la quimioterapia, com la rarioterapia ens els focus on es troba el càncer. Avui en dia, també es comença a parlar de teràpia gènica, de tecnologia de RNA d'interferència o d'estimular el sistema immunitari contra les cèl.lules canceroses. Encara son mètodes de poc us cotidià, i en plena etapa de desenvolupament, però ja han donat alguns èxits amb pacients humans, com ens explicava avui en una conferència el Dr John Nemunaitis del centre de recerca Mary Crowley. 

Cancer: Terrorisme o Corrupció by Daniel is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 Spain License.

Nens híbrids

Avui fullejant la revista Nature, llegeixo que un grup del Regne Unit, ha conseguit embrions fusionant el cytoplasma i el nucli de dos d'òvuls fecundats diferents. Això vol dir que si suposem dues parelles, per exemple la Berta i el Benjamí (en blau en l'esquema) per una banda i la Vanessa i el Victor per l'altre (en vermell en l'esquema), i cada parella fecunda un òvul, i aleshores el grup britànic agafa l'òvul fecundat de cada parella, i en el ovul vermell elimina el nucli i hi posa el nucli del blau. Si aquest òvul mixte es reintroduit en qualsevol de les dones, o per envolicar-ho més en una tercera dona, acabarà formant una nova criatura, que anomenarem, Cristòbal si es noi, o Cristina si es nena.

I això per què? El grup britànic explica que seria molt útil per evitar malalties mitocondrials. Les mitocòndries són componens de les nostres cèl.lules. La seva funció es la de generar energia per a la cèl.lula. La mitocòndria és un component, un orgànul cel.lular, peculiar, ja que té DNA pròpi. En principi tot el DNA cel.lular està emmagatzemat en el nucli, però una petita proporció del DNA cel.lular es troba localitzat en les mitocòndries. De fet les mitocòndries es divideixen dins de la cèl.lula de forma autònoma. Si la mitocòndria pateix mutacions en el seu DNA pot deixar de funcionar, o funcionar malament i produir una gran diversitat de malalties.

Un altre fet peculiar de les mitocòndries és que només s'hereten per via materna. En la fusió de l'òvul i l'espermatozoide, només les mitocòndries de l'òvul passen al zigot. Així, tots nosaltres tenim el mateix DNA mitocondrial de la nostre mare, la del pare simplement es perd. En canvi, el DNA nuclear, que és la majoria del DNA de la cèl.lula, és una mescla al 50% del pare i de la mare.

Tornant a les dues parelles de la història, si la Berta té una malaltia mitocondrial, de segur que la heretaran els seus fills, i aquí és on entra la contribució del grup britànic. Amb la donació d'un òvul de la Vanessa, que té les mitocòndries sanes, seria possible originar un zigot amb el nucli fecundad de la Berta i el Benjamí, però amb les mitocòndries de la Vanessa.

Com que la majoria del DNA d'una persona es troba en el nucli, el fill resultant seria practicament idèntic al fill que haurien tingut sense el canvi de nuclis, excepte que no tindria la malaltia mitocondrial.

Però formalment, seria un nen híbrid. Tindria un pare biológic però dues mares biològiques, tot i que una amb una contribució genètica mínima, ara que ben important.

A partir d'aquí s'hauria d'obrir tot un raonament ètic. Tindria la Vanessa algún dret sobre el Cristòbal o la Cristina? Seria també ètic transferir mitocòndries d'altres espècies animals si fossin compatibles? I què passa amb en Victor? Cap part d'ell passa al Cristòbal/Cristina, però el seu paper sembla que és important per permetre la transferència. Tindria cap dret doncs sobre la criatura? I si més endevent es descobrís que part d'en Victor també passes al Cristòbal?

Bé, tot això ja anirà arribant. Els nens probeta semblaven quelcom de ciencia ficció i ara tots coneixem parelles que fan ús de la tècnica. Un altre tècnica ben esperada és la teràpia gènica, poder substitur gens defectuoso per altres funcionals en individus adults. Tot anirà arribant si no petem el mon abans. Ara que suposo que també s'utilitzarà per canviar el cos a caprici; com qui s'opera el nas, i quan la tècnica sigui bufar i fer ampolles, ens canviarem els gens per apropar-nos al ideal de perfecció de l'època.

Nuclei changed by Daniel is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 United States License.