Avui fullejant la revista Nature, llegeixo que un grup del Regne Unit, ha conseguit embrions fusionant el cytoplasma i el nucli de dos d'òvuls fecundats diferents. Això vol dir que si suposem dues parelles, per exemple la Berta i el Benjamí (en blau en l'esquema) per una banda i la Vanessa i el Victor per l'altre (en vermell en l'esquema), i cada parella fecunda un òvul, i aleshores el grup britànic agafa l'òvul fecundat de cada parella, i en el ovul vermell elimina el nucli i hi posa el nucli del blau. Si aquest òvul mixte es reintroduit en qualsevol de les dones, o per envolicar-ho més en una tercera dona, acabarà formant una nova criatura, que anomenarem, Cristòbal si es noi, o Cristina si es nena.
I això per què? El grup britànic explica que seria molt útil per evitar malalties mitocondrials. Les mitocòndries són componens de les nostres cèl.lules. La seva funció es la de generar energia per a la cèl.lula. La mitocòndria és un component, un orgànul cel.lular, peculiar, ja que té DNA pròpi. En principi tot el DNA cel.lular està emmagatzemat en el nucli, però una petita proporció del DNA cel.lular es troba localitzat en les mitocòndries. De fet les mitocòndries es divideixen dins de la cèl.lula de forma autònoma. Si la mitocòndria pateix mutacions en el seu DNA pot deixar de funcionar, o funcionar malament i produir una gran diversitat de malalties.
Un altre fet peculiar de les mitocòndries és que només s'hereten per via materna. En la fusió de l'òvul i l'espermatozoide, només les mitocòndries de l'òvul passen al zigot. Així, tots nosaltres tenim el mateix DNA mitocondrial de la nostre mare, la del pare simplement es perd. En canvi, el DNA nuclear, que és la majoria del DNA de la cèl.lula, és una mescla al 50% del pare i de la mare.
Tornant a les dues parelles de la història, si la Berta té una malaltia mitocondrial, de segur que la heretaran els seus fills, i aquí és on entra la contribució del grup britànic. Amb la donació d'un òvul de la Vanessa, que té les mitocòndries sanes, seria possible originar un zigot amb el nucli fecundad de la Berta i el Benjamí, però amb les mitocòndries de la Vanessa.
Com que la majoria del DNA d'una persona es troba en el nucli, el fill resultant seria practicament idèntic al fill que haurien tingut sense el canvi de nuclis, excepte que no tindria la malaltia mitocondrial.
Però formalment, seria un nen híbrid. Tindria un pare biológic però dues mares biològiques, tot i que una amb una contribució genètica mínima, ara que ben important.
A partir d'aquí s'hauria d'obrir tot un raonament ètic. Tindria la Vanessa algún dret sobre el Cristòbal o la Cristina? Seria també ètic transferir mitocòndries d'altres espècies animals si fossin compatibles? I què passa amb en Victor? Cap part d'ell passa al Cristòbal/Cristina, però el seu paper sembla que és important per permetre la transferència. Tindria cap dret doncs sobre la criatura? I si més endevent es descobrís que part d'en Victor també passes al Cristòbal?
Bé, tot això ja anirà arribant. Els nens probeta semblaven quelcom de ciencia ficció i ara tots coneixem parelles que fan ús de la tècnica. Un altre tècnica ben esperada és la teràpia gènica, poder substitur gens defectuoso per altres funcionals en individus adults. Tot anirà arribant si no petem el mon abans. Ara que suposo que també s'utilitzarà per canviar el cos a caprici; com qui s'opera el nas, i quan la tècnica sigui bufar i fer ampolles, ens canviarem els gens per apropar-nos al ideal de perfecció de l'època.
Nuclei changed by Daniel is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 United States License.
No comments:
Post a Comment