Verins i toxines

Tots hem llegit llibres o vist pel.lícules on s'usen substancies letals per enverinar, per assessinar. Quins podriem anomenar? Potser l'arsènic? el cianur? La natura, però, ha desenvolupat verins un milió de vegades més potents que els anteriors, així com a exemple l'agent que causa el botulisme.

La toxina del botulisme es causada per un bacteri, anomenat científicament com Clostridium botulinum. Generalment aquest bacteri viu al terra, però quan espores del mateix arriben a aliment enllaunat, l'ingesta de la toxina generada pel bacteri es produeix l'intoxicació alimentaria més terrible coneguda, que pot desenvolupar en la propia mort del consumidor. El terme botulimun significa botiffarra en llatí, ja que antigament, el botulisme, era conegut per l'ingesta de botifarres intoxicades.

La toxina del botulisme és una proteïna. És sintetitzada com una única proteina, que serà dividida en dos fragments (anomenats com a cadena pesada i cadena lleugera, fent referencia al tamany de cada fragment) que restaran units per ponts disulfurs. La cadena pesada és important per que la toxina s'uneixi a la superficie cel.lular de neurones, on serà endocitada per la propia cèl.lula de la victima, entrant així dins la neurona. Un cop dins la cèl.lula, la cadena lleugera de la toxina és responsable d'inactivar a la neurona d'enviar senyals, l'impuls nerviós, i així bloquejant les senyals de les neurones que provoquen que els músculs poguin contraure's, quedant totalment relaxats. Així quan els musculs dels pulmons queden permanentment relaxats, no poden realitzar la respiració pulmonar, i provocant la mort per afixia.  Curiosament, avui en dia, la toxina del butilisme s'utilitza per relaxar músculs facials, i eliminar així les arrugues. És el conegut botox.

Clostridum botulinum

Un altre bacteri productor de toxines és el causant del cólera, anomenat Vibrio cholera. Quan aquest bacteri és ingestat amb aigua infecta, s'adhereix a la mucosa intestinal, i aleshores la seva toxina és introduida a l'interior de les cèl.lules de la víctima. El mecanisme d'acció de la toxina del cólera fa que l'intestí comenci a bombejar aigua i salts cap a la llum de l'intestí provocant grans perdues d'aigua i electrolits en forma de diarrees.

No ens hem d'oblidar de la diftèria.  El responsable és un altre bacteri, Corynebacterium diphtheriae, que curiosament només secreta la seva toxina quan el propi bacteri es troba infectat per un virus, el bacteriofag corynephage beta. De nou la toxina és una altre proteïna, però aquesa vegada l'efecte és que bloqueja la sintesis de noves proteines, amb la qual cosa es produeix la mort cel.lular.

Però no tots els bacteris produeixen toxines que entren dins la cèl.lula. Un altre Clostridium, el Clostridium perfringens, un dels bacteris que produeixen més toxines, produeix la terrible gangrena en ferides profundes. És l'anomenada alfa-toxina. La toxina s'uneix a les cèl.lules, pero no hi entra, el que fa és mimetitzar una senyal cel.lular, activa a la cèl.lula,  però a lo bèstia, amb lo que acava matant a les cèl.lules, i provocant un fallo sistèmic, colapsant òrgans en tot l'organisme. Quan la toxina arriba als vasos sanguinis, mata les cèl.lules musculars, podrint-se, i la única sol.lució és l'amputació.

Malgrat l'alfa-toxina, C. perfringens, també es causant de les anomenades enterotoxines, i la toxina-epsilon. La primera afecta a nivell dels intestins, causant fortes diarrees. La segona causa efectes en en funcions neurològiques.